Filomena Ferrer i Galzeran, Sor Filomena de Santa Coloma
Soeur Minime Philomène de Sainte-Colombe
Née le 3 avril 1841 à Móra d'Ebre (Mora de Ebro)
(Catalogne - Espagne)
Morte, à 27 ans, le 13 août 1868 à Valls
(Tarragone, Catalogne - Espagne)
« Je veux être sainte, coûte que coûte ! »
“¡Cueste lo que cueste, quiero ser santa!”
“I want to be holy at any cost!”
“Costi quel che costi, voglio essere santa!”
„Stuj co stuj, chci být svatou!“
Soeur Philomène de Sainte-Colombe
- Baptisée le 4 avril en l’église de Mora de Ebro (Mora d'Èbre)
- Communion le 15 octobre 1853 (en la fête de Sainte Thérèse d’Avila), suivie d'une longue extase
- Corps retrouvé intact, souple et frais, en 1869, 1879 et 1880
- Déclarée Vénérable par un décret d’Approbation de Vertus Héroïques du Pape Jean-Paul II, le 7 septembre 1989
- Fille de Feliu (Félix) Ferrer et de Josefa Galzeran (Galcerán)
- Mourante, après avoir attrapé le choléra étant jeune, sa mère invoque Sainte-Philomène, homonyme de sa fille, et elle guérit instantanément
- Fondatrice du Couvent de Religieuses Minimes à Móra d'Ebre, à la demande du Seigneur
- Apparitions du Christ et locutions intérieures
- Persécutée par de nombreuses manifestations du démon
- Noces mystiques avec le Christ : voile nuptial reçu des mains de Saint-Joseph, et anneau mystique de la Foi
- « Incendium Amoris » : embrasement d’amour intérieur
- Noviciat au Monastère de Valls le 29 mars 1860
- Vœux perpétuels le 4 avril 1861
- Âme privilégiée (à l'instar de la Vierge Séraphique d'Avila), âme-victime d'immolation, modèle héroïque de vertus, de Foi, d'abandon, de virginité, de patience, de pénitence, d'expiation, d'union à la douloureuse Passion du Christ ; fervente apôtre du Sacré-Coeur de Jésus...
Prière au Sacré-Cœur de Jésus
pour demander des grâces par l’intercession de la
Vénérable Soeur Philomène de Sainte-Colombe
Ô Divin Cœur de Jésus,
qui avez daigné enrichir de grâces et de vertus
l’humble vierge Sœur Philomène de Sainte-Colombe
pour son grand amour et sa fidélité pour Vous ;
par son intercession, je vous supplie ardemment
de m’accorder la Grâce.....
Vous qui vivez et régnez pour les siècles des siècles.
Amen.
Notre Père, Je vous salue Marie, Gloire au Père
Traduit de l’espagnol d'après le site minimas.org, le 25 octobre 2012
Maison natale de Soeur Philomène de Sainte-Colombe
"Je me sentis appelée par le très glorieux Archange Saint-Michel, il me dit ces paroles : "Fais connaître aux hommes le grand pouvoir que j'ai du Très-Haut ; dis-leur de me demander tout ce qu'ils voudront, dis-leur que ma puissance en faveur de ceux qui me sont dévots est sans limites", et il ajouta cet ordre formel : "Fais connaître mes grandeurs". Et je compris bien qu'il ne me demandait pas cela pour sa propre gloire, mais pour la seule Gloire de Dieu dont il est si zélé."
Soeur Philomène de Sainte-Colombe
Source : prieresetdevotions.blogspot.fr
« Dieu voulut, dès mon bas âge, mettre ma patience à l'épreuve par des accidents et des infirmités qui me réduisirent à une extrême faiblesse, au point d'inspirer des craintes pour ma vie. Je souffrais déjà de plusieurs maux, lorsque des humeurs malignes se formèrent sur mes bras, sur un pied et au côté, et me causèrent de très vives douleurs. Je les supportais avec une patience, dont le souvenir est la confusion de mon immortification d'aujourd'hui. Je crois me rappeler même que je regardais avec un certain plaisir la lancette qui servait à percer mes abcès, et qui, tant de fois, fit jaillir le sang de mes veines. Ces souffrances durèrent avec une violence intermittente jusqu'à l'âge de huit ans, et toujours, par la grâce de Dieu, je les supportais sans jamais me plaindre ni donner aucun signe d'impatience. »
« La Vénérable Philomène de Sainte-Colombe, Religieuse Minime Déchaussée - Sa Vie et ses Écrits », par le Père Pie de Langogne (Blaise-Armand de Sabadel), Paris, 1893, page 7 (Manuscrit du 10 novembre 1866).
Note : ce livre est la source principale des textes en français de cet article.
« Je te veux mortitiée et crucifiée en toutes choses »
Jésus à Sœur Philomène de Sainte-Colombe (p. 104)
Prières de Soeur Philomène de Sainte-Colombe
« Ô divin Époux de mon âme ! Vous sur cette croix douloureuse, et moi sur un lit de fleurs ! L'Époux qui veille, quand l'épouse repose ! Ô mon Seigneur et mon Dieu ! Qui donc vous a cloué sur ce bois ? Pourquoi tous ces dards que lance le pécheur contre votre Coeur si aimable ? Et n'y aura-t-il donc aucune âme chrétienne pour s'associer à votre douleur, pour pleurer avec vous et par amour pour vous ? »
p. 103
« Ô mon Dieu, mon seul amour, pourquoi donc me donnez-vous le désir de la croix, et ne me clouez-vous pas les pieds et les mains sur cette croix ? »
p. 104
« Mon Dieu, vous êtes tout pour moi ! Oh, mon bien-aimé Jésus ! tout ce qui est amer et difficile, je le veux pour moi, et pour vous tout ce qui est doux et suave ! Oh ! combien douces seront pour moi ces croix et ces épines, portées d'abord par vous, mon souverain bien, el baignées de votre sang !
« Oh ! que douce sera pour moi la pensée de votre présence, quand bien même vous vous cacheriez ! »
« Ne retardez pas longtemps l'heureux moment de mon crucifiement : je l'attends avec anxiété. »
« Ô mon Aimé ! comme il me tarde de pouvoir étendre mes mains et mes pieds sur la Croix sacrée d'où me vient le salut et l'éternelle vie ! »
« Où sont donc, ô Seigneur mon Dieu, où sont ces chemins âpres que je vis et sur lesquels vous me commandiez de marcher ? Ah ! si je trouvais quelqu'un pour me les montrer de plus près ! »
« Que je meure en vivant, que je vive sans vivre : rien, je ne désire que Toi, et rien de rien pour moi-même. »
« Oh ! éternelle félicité, lorsque mon coeur sera une flamme d'amour ! »
p. 110
« Oh ! si je pouvais avoir les qualités du buisson ardent, je viendrais, en votre royale présence, brûler nuit et jour, et je voudrais ainsi rester jusqu'à la consommation des siècles.
« Que mon sang, ô mon Dieu, que tout mon être se transforme en baume le plus exquis, et que goutte à goutte, dans la lampe de votre Tabernacle, il ait l'heureux sort de se consumer d'amour. »
« Venez! venez, ô mon très chaste amour, prenez-moi dans vos bras sacrés, introduisez-moi au plus intime de votre très doux Coeur, et comme mon Maître céleste, apprenez-moi la science de l'amour. Oui, mon Jésus, enseignez-moi, dans ce sanctuaire, à être douce et humble comme Vous, obéissante et pauvre comme Vous, résignée et patiente comme Vous, pleine de charité et de mortification comme Vous : et qu'ainsi je vive de Vous, je meure avec Vous et je jouisse de Vous, si tel est votre désir à Vous ! »
p. 111
Offrande quotidienne à Jésus Crucifié
de Sœur Philomène Ferrer de Sainte-Colombe
Mon Jésus : Vous connaissez toute ma fragilité ; si votre bras ne me tient, je vous offenserai certainement par beaucoup de fautes ; car, sans votre aide, je ne puis absolument rien. Ne permettez donc pas, ô mon Bien, que je vous offense en ce jour. Arrachez-moi la vie, avant que je ne vous offense par le moindre manquement.
Unissez mes sens et mes facultés à vos plaies, afin que toutes mes actions soient dirigées vers Vous. Unissez ma tête à votre couronne d'épines, afin que toutes mes pensées soient pour Vous. Unissez ma vue à vos yeux aveuglés de votre propre sang, afin que je ne voie pas les vanités de ce monde trompeur. Unissez mon ouïe à la vôtre, blessée par tant de blasphèmes, afin que mes oreilles soient fermées à tout ce qui n'est pas Vous, et attentives à vos appels el à vos inspirations. Unissez ma bouche à vos lèvres abreuvées de fiel et de vinaigre, afin que je ne me laisse pas vaincre par la gourmandise, ni par aucune délectation. Clouez mes mains avec les vôtres sur la Croix, pour que je ne puisse vous offenser par mes oeuvres, et que toutes mes actions soient dirigées vers Vous. Percez mon coeur de la même lance qui traversa le vôtre, afin que je sois blessée d'amour et de douleur.
Clouez mes pieds du même clou qui transperça les vôtres, pour que mes pas suivent, sans jamais errer, le chemin de vos saints commandements. Unissez mon corps aux coups que reçut votre corps adorable, afin que toutes mes affections ne tendent qu'à vous, et que je conserve intacte ma pureté virginale. Enfin, mon Dieu, puisque vous êtes la tête qui dirige avec pleine puissance, et moi un membre qui doit se laisser diriger, faites que toutes mes actions soient agréables à votre divine majesté et dignes de vos yeux si purs. Amen. »
pages 154-155
La Vénérable Philomène de Sainte-Colombe, par le Père Pie de Langogne (1893)
Filomena Ferrer i Galzeran
Filomena Ferrer i Galzeran (Móra d'Ebre, 3 d'abril de 1841 - Valls, 13 d'agost de 1868) fou una religiosa, monja mínima que va impulsar la fundació del convent mínim de Móra. Ha estat proclamada venerable per l'Església catòlica.
Taula de continguts
1 Biografia
2 Posteritat i veneració
3 Notes
4 Bibliografia
Biografia
Va néixer a Móra d'Ebre el 1841, filla de l'escultor Feliu Ferrer i de Josefa Galzeran.[1] La família vivia al carrer de la Vila, 7, i el matrimoni va tenir deu fills, cinc dels quals moriren en diverses epidèmies de còlera. Va rebre una educació profundament catòlica: un dels germans va fer-se sacerdot i Manuela, a més de Filomena, va fer-se monja. Molt devota, emmalalteix, potser de tuberculosi dels ganglis i la pell, i passa part de la seva infantesa malalta.
La família va anar a Maldà, on Feliu Ferrer havia rebut un encàrrec a l'església en 1853, i d'allí anaren a altres pobles fins tornar a Móra el 1855 i 1857-1858. Filomena va decidir en aquests temps la seva vocació religiosa i als tretze anys va tenir una experiència mística: un èxtasi en un dia de comunió en el qual se li va manifestar el misteri de la Immaculada Concepció de Maria. Va fer, llavors, vot de virginitat. La seva vocació va ser combatuda pels seus propis pares, que creien que Filomena, per la seva mala salut, no podria anar a un convent. Va ingressar, però, al monestir de monges mínimes de Valls el dia 29 de gener de 1860 quan tenia 19 anys, prenent el nom de Filomena de Santa Coloma.
Filomena va ésser al monestir un model de virtut, amb una fidelíssima observança de la regla i ocupant els oficis de mestra de cant, ajudant de robera, dispensera i segona infermera. Va treballar molt per la difusió de la devoció a la Immaculada i al Sagrat Cor de Jesús. Va escriure nombrosos textos: reflexions, oracions, cartes, així com capítols autobiogràfics.
Va tenir una visió i va voler fundar un convent de mínimes al convent de Móra i va començar a escriure al bisbe de Tortosa i al prior de Móra d'Ebre perquè hi col·laboressin. També va manifestar la necessitat de renovar certs punts de la regla. Va morir el 13 d'agost de 1868 a l'edat de 27 anys, després d'una llarga fase terminal de tuberculosi. A la seva mort, gaudia de gran fama de santedat dintre i fora del convent de Valls.
El 1972 es traslladen les restes de Sor Filomena des del Cementiri Municipal de Valls a l'església del monestir, on es conserven actualment, a un costat del presbiteri.
Posteritat i veneració
La fundació del convent de Móra d'Ebre es va portar a terme 26 anys després de la mort de Filomena, com ella havia predit. La seva germana Manuela, també monja, va continuar amb la tasca de la fundació, que es finançà principalment per donatius populars. La primera pedra es col·locà el 18 de novembre de 1883 i s'inaugurà el 5 d'octubre de 1894, quan hi ingressaren set monges mínimes. El 5 de juny de 1925 s'inaugurava el temple annex, el primer temple expiatori de tot Espanya.
La causa de beatificació de Filomena s'introduí el 1880, i el 1887 el procés va ser enviat a Roma; el papa Lleó XIII la proclamà venerable el 10 de juny de 1891. El 7 de setembre de 1989, Joan Pau II va donar el decret d'aprovació de les virtuts heroiques de Sor Filomena de Santa Coloma, continuant el seu procés de beatificació.
Notes
Les guerres carlines dels anys previs havien provocat moviments anticlericals a la zona i la destrucció del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Móra d'Ebre i el saqueig de la parròquia en 1837.
Bibliografia
- Bellantonio. Filomena Ferrer, cueste lo que cueste!... Valls: Convent de Germanes Mínimes de Valls, 1977.
- Venerable Filomena Ferrer, fundadora del monestir de germanes mínimes.
Venerable Filomena Ferrer
Fundadora del monestir de germanes mínimes
(1841, Móra d'Ebre - 1868, Valls)
Va néixer a Móra d'Ebre el 1841, filla de Feliu Ferrer (escultor il·lustre) i de Josefa Galcerán. Aleshores, el poble comptava amb unes 700 cases, 3800 habitants i 3000 finques; era un punt on el moviment civil i polític del moment era ben viu. Els anys compresos entre el 1830 i el 1840 foren els del domini del general carlista Cabrera: anys de sang, malaltia i guerra; amb el triomf de les idees laiques que havia abanderat la Revolució Francesa a l'altre costat dels Pirineus i el conseqüent moviment contra l'Església. Poc abans del naixement de la Venerable, del 29 de juliol al 31 d'agost del 1837, es documenta l'atac i destrucció del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Móra d'Ebre, durant la primera guerra dinàstica, així com l'assassinat dels germans Manel Roca i Isidre Franch, fet que dividí i commocionà al poble. També el 1837 els lliberals van incendiar i saquejar l'Església Prioral, d'estil gòtic i orígens al segle VII (sent anomenat el nostre poble Morale, aleshores, i límit de la diòcesis de Hictiosa).
Els Ferrer eren una família d'escultors de talent, totes les generacions van residir a Móra d'Ebre, malgrat el treball molts cops els obligava a emigrar a altres ciutats ja sigui per esculpir al lloc on seria ubicada l'obra o per desenvolupar la seva vida professional definitivament. Aquest també era el cas de Feliu Ferrer, pare de Filomena Ferrer, la qual cosa també va marcar a la jove. El domicili morenc, així com l'estudi de Feliu Ferrer s'ubicava al carrer de la Vila nº7. Casat amb Josefa Galcerán (natural de Tivissa, resident a Móra la Nova) va tenir 10 fills. La família de la Venerable mantenia una classe social mitja gràcies a l'abundant treball de Feliu Ferrer. Cinc dels fills del matrimoni varen morir per les epidèmies de còlera i d'altres; Filomena en va ser una supervivent. Era una família creient, profundament catòlica, malgrat els temps que corrien i als quals us hem introduït. Així queda de manifest amb el sacerdoci d'un dels fills, que ocupà la parròquia de Móra la Nova, i la vocació de Filomena i la seva germana Manuela; així com en els treballs de Feliu Ferrer (cal destacar que es conservava la cuna de la Venerable amb les sigles IHS (monograma llatí de Jesús)) i els testimonis que han arribat sobre Josefa Galcerán. La casa dels Ferrer la presidia una Verge documentada com a de gran bellesa esculpida pel pare de la família, una imatge que impregnarà la infància i la vida de la Venerable. Filomena Ferrer va ser batejada el dia següent al seu naixement pel prior Juan Baptista Descarrega i creixeria en un ambient d'espontaneïtat i devoció sana e innocent vers les figures de Jesús i la Verge Maria:
"En la iglesia parroquial de Mora de Ebro a los cuatro días de Abril del año mil ochocientos cuarenta y uno: Yo el infra, Prior de ella bauticé solemnemente a Filomena Ferrer, hija legítima y natural de Félix y de Josefa Galcerán consortes y vecinos de la presente villa. Abuelos paternos Miguel e Inés Guasch. Maternos José y Francisca Brú. Naturales el padre de Benicarló, la madre de Móra la Nueva. Los abuelos paternos de Portell, el abuelo materno de la Espluga y la abuela de Tivisa. Fueron padrinos Francisco Lorant y Cándida Barceló advertidos del parentesco y obligaciones. Nació a las siete del día anterior.-Juan Bautista Descarrega, Prior Curado."
És intel·ligent, de ben petita resa a les imatges que esculpia el seu pare, medita sobre textos bíblics. Els Ferrer també eren una família caritativa amb els pobres. Teresa Serra va ser la seva mestra i està documentat que habitualment deia: "s'hauríeu de comportar tots com Filomena"; convertint, doncs, a la jove en un model exemplar. També Feliu, germà de Filomena, documenta el bon caràcter y les virtuts de Filomena Ferrer; així com nombrosos testimonis confirmen que quan Filomena rentava les verdures al riu renyava de ben petita als pescadors que deien males paraules. Poc va tardar a fer aparició a la seva vida allò que la faria màrtir: la malaltia. Es documenten escròfules o tumors freds (probablement es tractava de tuberculosis ganglionar i cutània en una malalta d'edat infantil i dèbil, cosa relativament habitual en el context històric i que lligaria amb la reactivació de la mateixa malaltia en una forma més agressiva i que la portaria a la mort de ben jove), que l'obliga a sotmetre's a la precària medicina del moment basada en els 4 humors d'Hipòcrates i, per tant, amb la sagnia i una poc evolucionada cirurgia com a únics remeis, que, si no mataven al pacient, per al poc que servien era per a exercir una selecció natural més forta.
El seu vincle de joventut amb Móra d'Ebre es trencaria després de la seva Confirmació i Comunió:
" A la visita pastoral que va fer a aquesta Parròquia (de Móra d'Ebre), el 10 de desembre de 1851, l'Ilustríssim senyor Bisbe d'aquesta Diòcesis, Damià Gordo Lay, confirmà a Filomena Ferrer, filla legítima i natural de Fèlix i de Josefa Galcerán, sent padrins José Pedrel i la seva esposa Antonia Traga. " El dia fou solemne, amb el repic de campanes que convidaven als feligresos a rebre al bisbe.
Feliu Ferrer va rebre un encàrrec a Maldà, per a l'Església, és per això que la família emigrà allà; abans però, el Prior de Móra d'Ebre va proposar a la família que Filomena rebés el Sagrament de la Comunió per primer cop a Móra d'Ebre. Així fou, el 15 d'octubre de 1853: " Als 12 anys, després de molt examinades les meves disposicions i coneixements em van comulgar per primer cop el feliç dia de Santa Teresa de Jesús, pels temors de la meva prudent i cuidadosa mare no em va ser permès fer-ho abans d'aquesta edat".
Després de Maldà, la família va de poble en poble, allà on sortia el treball a Feliu. Tornaren a Móra d'Ebre el 1855, per breu espai de temps, quan contragué el còlera; també hi estigueren el 1857-1858. Filomena creix en el camí a la santedat dia a dia, gràcies a la direcció del Pàrroc Don José Esqué. És a Maldà on rep la crida a la clausura, la virginitat,... cap als tretze anys va tenir una experiència mística: un èxtasi -en un dia de comunió-, en el qual se li va manifestar de forma molt clara el misteri de la Inmaculada Concepció de Maria, el seu amor maternal i la grandesa de la virginitat:
"Se'm comunicà amb tanta certesa i sublim altesa la Concepció de Maria Santíssima, la bellesa de la virginitat, i el molt que la apreciava a aquesta celestial Reina que, sense estar en mi altra cosa, ni poder resistir a la part superior que això em manava, li vaig prometre seguir les seves petjades, vull dir, li vaig consagrar molt gustosament la meva virginitat amb els afectes més sincers i aclamant-la per la meva dolça Mare, oferint-me per la seva sempre obedient filla amb els més cordials afectes del meu cor".
Sota l'influx d'aquesta experiència va fer vot de virginitat. En aquells dies va començar a manifestar els seus desitjos de consagrar-se a Déu en un convent dedicat a la Immaculada. La seva vocació va ser durament combatuda pels seus propis pares, que a pesar de ser bons cristians creien que Filomena, a causa de la seva fràgil salut, no era apta per al claustre. Finalment, va ingressar al Monestir de Monges Mínimes de Valls el dia 29 de gener de 1860 quan tenia 19 anys.
La Comunitat diu que es va adonar del tresor tan gran que Déu els donava en aquella jove, doncs era un model acabat de virtut. Des del principi es va distingir per la seva fidelíssima observança de la Regla. Al Monestir va ocupar amb tota perfecció els oficis de mestra de cant, ajudant de robera, dispensera i segona infermera, brillant en tot i sempre la seva ardent caritat. Déu la cridava, de continu, a una perfecció cada cop més elevada. El lluminós exemple de la seva vida santa, arrelada i cimentada a la més genuïna espiritualitat de l'Ordre Mínima brillava com una torxa; i les primeres beneficiades, diuen, van ser les Germanes que van conviure amb Ella.
Va treballar molt per la difusió d'aquesta devoció sobretot a la pròpia Comunitat i entre els sacerdots, als quals aconsellava vivament que es consagressin al Diví Cor de Jesús. Tenia el ferm propòsit de la Santedat: " el qui vulgui venir al meu darrere, que es negui a sí mateix, agafi la seva creu i em segueixi", un camí disposada a seguir "costi el que costi". Es va oferir a Déu com a víctima per l'Església, pel Papa i per la fidel observança de la Regla a la pròpia Comunitat. El Senyor va acceptar, complagut, la seva ofrena; l’ofrena de la vida martiritzada per la malaltia. Va escriure nombrosos textos, entre ells destaquen reflexions, oracions, cartes, així com capítols autobiogràfics.
"A la banda esquerra de l'Ebre, espera una gran barca amb càrrega humana, el barquer passador està absent, però en el seu lloc, i no sense perícia, disposada està per a traspassar a l'altre banda de riu una jove morenca. És una religiosa que ve de Valls. No es ni una desertora ni una fracassada, sinó una convençuda i valent, amb sang dels Ferrer a les seves venes. Més que per a ella mateixa, està allí per a conduir amb la barca a un grup de jovenetes cap a Móra. Tenen una missió a complir, i amb la seva guia segura, confiades en la força dels seus braços, es disposen a deixar l'embarcador i saltar a l'encontre del poble que les espera. La força del corrent empenta les aigües, fent-les amenaçants, però la jove i les nenes no s'espanten, i tranquil·les i segures, desembarquen, com si confiessin cegament en l'habilitat del més expert barquer". Aquesta va ser la visió que tant pertorbà a Filomena Ferrer des dels dos anys abans de la seva mort (1866) fins que aquesta va arribar: la visió de la fundació del Convent de Móra. La Venerable era una monja mínima, i temia que això fos una temptació d'ostentitat o afany de protagonisme, que això xoqués contra els vots i la Regla; d'altra banda, mitjançant les visions, sabia que això era la voluntat del Senyor, sabia que el poble necessitava aquest Convent i que ella era el barquer que ajudava a les quatre jovenetes a creuar el riu exaltat, amb l'ajuda de Santa Teresa de Jesús.
És així, doncs, com comença a escriure les epístoles al Bisbe de la diòcesi i al Prior de Móra d'Ebre que engegarien la maquinària per a que el Convent i el Temple s'ubiquessin al poble de Móra d'Ebre. En aquestes cartes, la Venerable es mostra predisposada a tot sacrifici per dur a terme la feina que li encomanava Déu, un cop superades les pors a les que hem fet referència; així mateix va definint els continguts interns de la fundació: un convent on les religioses haurien de ser devotes del Sagrat Cor, i on la màxima fos estimar cada dia més aquest Sagrat Cor; amb molts moments d'oració conjunta entre les integrants; donava el nom de dues de les germanes que l'acompanyarien en la tasca de la fundació; també va manifestar la necessitat de renovar certs punts de la Regla.
El 3 d'agost de 1868, prop de la seva mort, Filomena escriu al Prior de Móra d'Ebre: "Pot, sí, la meva mort retardar l'obra i parar-la, però no desfer que aquesta sigui la voluntat de Déu; perquè en mi sol la mort farà oblidar-me d'això, però el sentir la menor llàstima de no poder-ho dur a terme jo mateixa, en veritat li dic que no la sento, doncs ningun desig va néixer al meu cor de cosa similar, abans ben perdia el Senyor em lliurés d'això, malgrat ho vaig manifestar que era el que vaig prometre al meu Déu amb gran pena i sentiment." (llògicament, quan diu que accepta l'encàrrec amb pena i sentiment es refereix a la lluita interna que tingué per distingir si aquesta visió era una temptació de primacia o la Voluntat).
Va morir el 13 d'agost de 1868 a l'edat de 27 anys, després d'una llarguíssima fase terminal de malaltia tuberculosa on el dolor i la febre alta foren constants. A la seva mort, gaudia de gran fama de santedat dintre i fora del Convent de Valls. El 1972 es traslladen les restes de la Venerable Sor Filomena, des del Cementiri Municipal de Valls a l'església del Monestir, on es conserven actualment, a un costat del presbiteri, als peus del Cor de Jesús.
El Convent i el Temple expiatori de Móra d'Ebre.
La fundació de Móra d'Ebre es va portar a terme 26 anys després de la seva mort, complint-se la seva profecia. Sor Filomena va ser la inspiradora, la impulsora i va promoure amb la seva oració i la seva pròpia vida aquesta obra. Qui va heretar el lideratge de la fundació va ser seva germana, Manuela, que també estava ingressada al Monestir de Valls. El convent i el temple es finançà, en part, amb la voluntat popular. Magdalena Grau i de Gras i el seu cunyat, el Comte de Samitier, van donar el solar edificable, un ampli hort situat al darrere, diners i material per a la construcció. El Bisbe Francesc Aznar i Pueyo obrí una subscripció amb una aportació inicial molt important; també hi col·laboraren canonges de la catedral, altres estaments eclesiàstics i fidels, entre els quals es trobaven el pare i els germans de la Venerable. La primera pedra es col·locà el 18 de novembre de 1883 amb un solemne acte al qual acudí el Bisbe, així com múltiples personalitats i molts fidels. En aquesta primera pedra s'hi troba protegit: l'acta firmada pel Bisbe, per totes les autoritats i també per F. Ferrer, pare de la Venerable, monedes del Sagrat Cor, de la Corona Reial, i articles documentals de la premsa de l'època referents a la fundació. A l'acte es llegí el telegrama amb la benedicció del Papa. Dirigí el discurs Manuel Domingo Sol, fundador de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Sagrat Cor de Jesús, el qual es referí a Filomena Ferrer com la "glòria de la seva Orde, estrella refulgent de Catalunya, timbre d'honor per a l'Església Catòlica". El monestir es construí en 11 anys. El 5 d'octubre de 1894 entraven les set monges mínimes, tres d'elles de Móra d'Ebre, acompanyades des del monestir de Valls, on estaven, pel Vicari General de la Arxidiòcesi de Tarragona i nou sacerdots. Va ser un gran dia de festa a Móra d'Ebre. El 5 de juny de 1925 s'inaugurava el Temple annex, centre de la vida mínima, contemplativa i reparadora, era el primer Temple Expiatori de tota Espanya, la seva finalitat: prestar un servei a tota l'Església, per a Espanya, per a Catalunya, per a Móra d'Ebre, per a la humanitat sencera: vida d'amor, missió d'amor, missatge d'amor,... el Sagrat Cor, el missatge reparador de la Venerable.
El procés de beatificació.
La seva causa de beatificació s'introdueix el 1880, i el 1887 el Procés va ser enviat a Roma. El 1889 es sol·licità al Papa el títol de Venerable, que li va ser concedit el 10 de juny de 1891 per Lleó XIII. El 7 de setembre de 1989, el Sant Pare Juan Pau II, donava el Decret d'Aprovació de Virtuts Heroiques de la Venerable Sor Filomena de Santa Coloma. Un Decret de les Virtuts Heroiques és un judici emès per la Congregació de les Causes dels Sants que decreta que un Servidor de Déu va viure una vida en profunda unió amb Ell i fidel als ensenyaments de la doctrina de l'Església. És un testimoniatge de virtuositat. El Decret és oficial quan és acceptat pel Papa. Quan és combinat amb aprovació d'un miracle per intercessió del Servidor de Déu, els requisits per a la beatificació han estat completats.
Bibliografia
Filomena Ferrer, cueste lo que cueste!... (p.a. Bellantonio, editat pel Convent de Germanes Mínimes de Valls - 1977)
http://www.moradebre.org (Arxiu - Archives)
Oración al Sagrado Corazón de Jesús
para impetrar gracias por intercesión de la
Venerable Sor Filomena de Santa Coloma
¡Oh divino Corazón de Jesús!
que os dignasteis enriquecer de gracias y virtudes
a la humilde virgen Sor Filomena de Santa Coloma
por su gran amor y fidelidad a Vos,
concededme, por intercesión de la misma,
la gracia que fervorosamente os suplico.
Vos que vivís y reináis por los siglos de los siglos. Amén.
Padre nuestro, Ave María, Gloria
Venerable Filomena de Santa Coloma
Introducción a la Causa
CAUSA DE BEATIFICACIÓN DE SOR FILOMENA
La Comunidad vio desde el principio en Sor Filomena un alma extraordinaria que había llegado en muy breve tiempo a una gran santidad.
Fue toda una vida de auténtico contenido "mínimo" llevada a la cima de su máxima expresión. Vida que se contagiaba y propagaba, primero en la propia Comunidad, luego en toda la Orden, logrando que el espíritu de San Francisco se encarnara más y más en todos sus hijos.
Así pues se introduce su causa de beatificación en 1880 y en 1887 el Proceso fue enviado a Roma. En 1889 se solicita del Romano Pontífice el título de venerable, que le fue concedido el 10 de junio de 1891 por León XIII, con Decreto del que se extraen unos párrafos:
‘La insigne fama de virtudes y santidad en la cual la Venerable Sierva de Dios Filomena de Santa Coloma monja profesa de la Orden de Mínimas de S. Francisco de Paula resplandeció, viendo se ha extendido por todas partes después de su muerte sucediéndose también prodigios obrados por Dios por la intercesión de la misma según se refiere. De esto resultó que en la Curia eclesiástica de Tarragona se instruyó conforme el derecho por la autoridad ordinaria, proceso sobre la fama de santidad de vida, de virtudes y milagros de la predicha ínclita sierva de Dios y después presentada debidamente...
Por lo mismo como ya se hubiese concedido benignamente por nuestro santísimo señor el Papa León XIII que pudiera tratarse sobre la duda de la firma de la Comisión de la Introducción de la Causa en la Congregación Ordinaria de los sagrados Ritos sin intervención y voto de los Consultores aunque todavía no hubiera transcurrido el decenio desde el día de la presentación del Proceso informativo en las actas de la misma Sagrada Congregación, el Eminentísimo y Reverendísimo señor Cardenal ... a saber si ha de ser firmada la comisión e la Introducción de la Causa en el caso y para el efecto de que se trata. Los eminentísimo y Reverendísimos Padres encargados de defender los Sagrados Ritos, encaminado todo cuidadosamente y habiendo oído de palabra y de escrito al R.P. D. Agustín Caprara Promotor de la Santa Fe juzgaron que le había de responder. Afirmativamente o sea se ha de firmar la Comisión si fuera del agrado del Santísimo Papa día 2 de junio de 1891, hecha empero fiel relación de las anteriores cosas por el infrascrito Secretario al Santísimo Señor nuestro León Papa XIII, su santidad aprobando la instancia de la sagrada Congregación se dignó firmar con su propia mano la Comisión de Introducción de la Causa de la Venerable Sierva de Dios Filomena de Santa Coloma el día 10 de los mismos mes y año. C. Cardenal Luis Maselle Prefecto de la s. Congregaron de Ritos. L S. Vicente Nuia Secretario de la S. Congregación de Ritos”.
En 1972 se trasladan los restos mortales de la Venerable Sor Filomena, del Cementerio Municipal a la iglesia del Monasterio, donde se conservan actualmente, en un lado del presbiterio a los pies del Corazón de Jesús.
En 1981 se reemprende, la Causa de Beatificación detenida desde hacía varios años.
El 7 de septiembre de 1989, el Santo Padre Juan Pablo II, daba el Decreto de Aprobación de Virtudes Heroicas de la Venerable Sor Filomena de Santa Coloma.
FILOMENA FERRER GALCERÁN (FILOMENA OF SAINT COLUMBA)
professed religious, Minim Nuns
born: 03 April 1841 in Mora de Ebro, Tarragona (Spain)
diocese of competent bishop: Tarragona
CCS protocol number: 411
type of cause: heroic virtues
introduction of cause: 10 July 1891
antepreparatory congregation: 22 August 1911
submission of Positio to CCS: 1984
congress of theological consultants: 15 November 1988
congregation of CCS cardinals and bishops: 16 May 1989
promulgation of decree on heroic virtues: 07 September 1989
postulator: Rev. Ottavio Laino, o.m.
petitioner: Mínimes de Sant Francesc de Paula, Camí de la Verneda, s/n, 43800 Valls, SPAIN
Filomena Ferrer y el Corazón de Jesús
Ecrire un commentaire - Voir les 0 commentaires
Derniers Commentaires