Philomène de Sainte Colombe, violette de Saint François de Paule

Vénérable Filomena Ferrer i Galzeran, O.M.

née le 3 avril 1841 à Móra d'Ebre (Tarragone, Catalogne)

morte le 13 août 1868 au monastère de l'Immaculée

de Valls (Tarragone, Catalogne)

Prière au Sacré-Cœur de Jésus

pour obtenir une grâce

par l’intercession de la Vénérable

Sœur Philomène de Sainte Colombe

Ô Divin Cœur de Jésus, qui avez daigné enrichir de grâces et de vertus Votre humble servante, Sœur Philomène de Sainte Colombe, regardez avec quel amour et quelle fidélité elle Vous a servi dans cette vie, et accordez-nous, par son intercession, la grâce que nous Vous demandons avec ferveur…….

Vous qui vivez et régnez pour les siècles des siècles. Amen.

Notre Père, Je Vous salue Marie, Gloire au Père.

Prière approuvée par l’Église, traduite à Montbéliard le 11 mai 2023 par Patrick ROBLES, à partir des prières en italien, en portugais et en espagnol du site des Religieuses Minimes de Paola (Cosenza, Calabre).

Pour toute grâce reçue, contacter monasterogesumaria@minimepaola.it

Ven. Philomena of Santa-Columba by Elizabeth Bucchianeri

Oração ao Coração de Jesus por intercessão da Irmã Filomena

Preghiera all Cuore di Gesù per intercessione di Suor Filomena

Oración al Corazón de Jesús por intercesión de Sor Filomena

Vídeo en Castellano

Venerable Filomena Ferrer,

fundadora del monestir de germanes mínimes

(1841, Móra d'Ebre - 1868, Valls)

Text traduït i adaptat per CRISTIAN LAUNES

Va néixer a Móra d'Ebre el 1841, filla de Feliu Ferrer (escultor il·lustre) i de Josefa
Galcerán. Aleshores, el poble comptava amb unes 700 cases, 3800 habitants i 3000
finques; era un punt on el moviment civil i polític del moment era ben viu. Els anys
compresos entre el 1830 i el 1840 foren els del domini del general carlista Cabrera:
anys de sang, malaltia i guerra; amb el triomf de les idees laiques que havia abanderat
la Revolució Francesa a l'altre costat dels Pirineus i el conseqüent moviment contra
l'Església. Poc abans del naixement de la Venerable, del 29 de juliol al 31 d'agost del
1837, es documenta l'atac i destrucció del Convent de Sant Antoni de Pàdua de Móra
d'Ebre, durant la primera guerra dinàstica, així com l'assassinat dels germans Manel
Roca i Isidre Franch, fet que dividí i commocionà al poble. També el 1837 els lliberals
van incendiar i saquejar l'Església Prioral, d'estil gòtic i orígens al segle VII (sent
anomenat el nostre poble Morale, aleshores, i límit de la diòcesis de Hictiosa).
Els Ferrer eren una família d'escultors de talent, totes les generacions van residir a
Móra d'Ebre, malgrat el treball molts cops els obligava a emigrar a altres ciutats ja
sigui per esculpir al lloc on seria ubicada l'obra o per desenvolupar la seva vida
professional definitivament. Aquest també era el cas de Feliu Ferrer, pare de Filomena
Ferrer, la qual cosa també va marcar a la jove.

El domicili morenc, així com l'estudi de Feliu Ferrer s'ubicava al carrer de la Vila nº7. Casat amb Josefa Galcerán (natural de Tivissa, resident a Móra la Nova) va tenir 10 fills. La família de la Venerable mantenia una classe social mitja gràcies a l'abundant treball de Feliu Ferrer. Cinc dels fills del matrimoni varen morir per les epidèmies de còlera i d'altres; Filomena en va ser una supervivent. Era una família creient, profundament catòlica, malgrat els temps que corrien i als quals us hem introduït. Així queda de manifest amb el sacerdoci d'un dels fills, que ocupà la parròquia de Móra la Nova, i la vocació de Filomena i la seva germana Manuela; així com en els treballs de Feliu Ferrer (cal destacar que es conservava la cuna de la Venerable amb les sigles IHS (monograma llatí de Jesús)) i els testimonis que han arribat sobre Josefa Galcerán. La casa dels Ferrer la presidia una Verge documentada com a de gran bellesa esculpida pel pare de la família, una imatge que impregnarà la infància i la vida de la Venerable. Filomena Ferrer va ser batejada el dia següent al seu naixement pel prior Juan Baptista Descarrega i creixeria en un ambient d'espontaneïtat i devoció sana e innocent vers les figures de Jesús i la Verge Maria:
"En la iglesia parroquial de Mora de Ebro a los cuatro días de Abril del año mil ochocientos cuarenta y uno: Yo el infra, Prior de ella bauticé solemnemente a Filomena Ferrer, hija legítima y natural de Félix y de Josefa Galcerán consortes y vecinos de la presente villa. Abuelos paternos Miguel e Inés Guasch. Maternos José y Francisca Brú. Naturales el padre de Benicarló, la madre de Móra la Nueva. Los abuelos paternos de Portell, el abuelo materno de la Espluga y la abuela de Tivisa. Fueron padrinos Francisco Lorant y Cándida Barceló advertidos del parentesco y obligaciones. Nació a las siete del día anterior.-Juan Bautista Descarrega, Prior Curado."

És intel·ligent, de ben petita resa a les imatges que esculpia el seu pare, medita sobre textos bíblics. Els Ferrer també eren una família caritativa amb els pobres. Teresa Serra va ser la seva mestra i està documentat que habitualment deia:
"s'hauríeu de comportar tots com Filomena"; convertint, doncs, a la jove en un model exemplar. També Feliu, germà de Filomena, documenta el bon caràcter y les virtuts de Filomena Ferrer; així com nombrosos testimonis confirmen que quan Filomena rentava les verdures al riu renyava de ben petita als pescadors que deien males paraules. Poc va tardar a fer aparició a la seva vida allò que la faria màrtir: la malaltia. Es documenten escròfules o tumors freds (probablement es tractava de tuberculosis ganglionar i cutània en una malalta d'edat infantil i dèbil, cosa relativament habitual en el context històric i que lligaria amb la reactivació de la mateixa malaltia en una forma més agressiva i que la portaria a la mort de ben jove), que l'obliga a sotmetre's a la precària medicina del moment basada en els 4 humors d'Hipòcrates i, per tant, amb la sagnia i una poc evolucionada cirurgia com a únics remeis, que, si no mataven al pacient, per al poc que servien era per a exercir una selecció natural més forta.

El seu vincle de joventut amb Móra d'Ebre es trencaria després de la seva Confirmació iComunió:
" A la visita pastoral que va fer a aquesta Parròquia (de Móra d'Ebre), el 10 de desembrede 1851, l'Ilustríssim senyor Bisbe d'aquesta Diòcesis, Damià Gordo Lay, confirmà aFilomena Ferrer, filla legítima i natural de Fèlix i de Josefa Galcerán, sent padrins JoséPedrel i la seva esposa Antonia Traga. "
El dia fou solemne, amb el repic de campanesque convidaven als feligresos a rebre al bisbe.
Feliu Ferrer va rebre un encàrrec a Maldà, per a l'Església, és per això que la famíliaemigrà allà; abans però, el Prior de Móra d'Ebre va proposar a la família que Filomenarebés el Sagrament de la Comunió per primer cop a Móra d'Ebre. Així fou, el 15 d'octubrede 1853:
" Als 12 anys, després de molt examinades les meves disposicions iconeixements em van comulgar per primer cop el feliç dia de Santa Teresa de Jesús, pelstemors de la meva prudent i cuidadosa mare no em va ser permès fer-ho abans d'aquestaedat".
Després de Maldà, la família va de poble en poble, allà on sortia el treball a Feliu.Tornaren a Móra d'Ebre el 1855, per breu espai de temps, quan contragué el còlera;també hi estigueren el 1857-1858. Filomena creix en el camí a la santedat dia a dia, gràcies a la direcció del Pàrroc DonJosé Esqué. És a Maldà on rep la crida a la clausura, la virginitat,... cap als tretze anys va tenir una experiència mística:un èxtasi -en un dia de comunió-, en el qual se li va manifestar de forma molt clara el misteri de la Inmaculada Concepcióde Maria, el seu amor maternal i la grandesa de la virginitat:
"Se'm comunicà amb tanta certesa i sublim altesa la Concepció de Maria Santíssima, la bellesa de la virginitat, i el moltque la apreciava a aquesta celestial Reina que, sense estar en mi altra cosa, ni poder resistir a la part superior que aixòem manava, li vaig prometre seguir les seves petjades, vull dir, li vaig consagrar molt gustosament la meva virginitat ambels afectes més sincers i aclamant-la per la meva dolça Mare, oferint-me per la seva sempre obedient filla amb els méscordials afectes del meu cor".

Sota l'influx d'aquesta experiència va fer vot de virginitat. En aquells dies va començar a manifestar els seus desitjos deconsagrar-se a Déu en un convent dedicat a la Immaculada. La seva vocació va ser durament combatuda pels seuspropis pares, que a pesar de ser bons cristians creien que Filomena, a causa de la seva fràgil salut, no era apta per alclaustre. Finalment, va ingressar al Monestir de Monges Mínimes de Valls el dia 29 de gener de 1860 quan tenia 19 anys.
La Comunitat diu que es va adonar del tresor tan gran que Déu els donava en aquella jove, doncs era un model acabatde virtut. Des del principi es va distingir per la seva fidelíssima observança de la Regla. Al Monestir va ocupar amb totaperfecció els oficis de mestra de cant, ajudant de robera, dispensera i segona infermera, brillant en tot i sempre la sevaardent caritat. Déu la cridava, de continu, a una perfecció cada cop més elevada. El lluminós exemple de la seva vidasanta, arrelada i cimentada a la més genuïna espiritualitat de l'Ordre Mínima brillava com una torxa; i les primeresbeneficiades, diuen, van ser les Germanes que van conviure amb Ella.
Va treballar molt per la difusió d'aquesta devoció sobretot a la pròpia Comunitat i entre els sacerdots, als qualsaconsellava vivament que es consagressin al Diví Cor de Jesús. Tenia el ferm propòsit de la Santedat: " el qui vulguivenir al meu darrere, que es negui a sí mateix, agafi la seva creu i em segueixi", un camí disposada a seguir "costi el quecosti". Es va oferir a Déu com a víctima per l'Església, pel Papa i per la fidel observança de la Regla a la pròpiaComunitat. El Senyor va acceptar, complagut, la seva ofrena; l’ofrena de la vida martiritzada per la malaltia. Va escriurenombrosos textos, entre ells destaquen reflexions, oracions, cartes, així com capítols autobiogràfics.
"A la banda esquerra de l'Ebre, espera una gran barca amb càrrega humana, elbarquer passador està absent, però en el seu lloc, i no sense perícia, disposadaestà per a traspassar a l'altre banda de riu una jove morenca. És una religiosaque ve de Valls. No es ni una desertora ni una fracassada, sinó una convençuda ivalent, amb sang dels Ferrer a les seves venes. Més que per a ella mateixa, estàallí per a conduir amb la barca a un grup de jovenetes cap a Móra. Tenen unamissió a complir, i amb la seva guia segura, confiades en la força dels seusbraços, es disposen a deixar l'embarcador i saltar a l'encontre del poble que lesespera. La força del corrent empenta les aigües, fent-les amenaçants, però la jovei les nenes no s'espanten, i tranquil·les i segures, desembarquen, com siconfiessin cegament en l'habilitat del més expert barquer"
. Aquesta va ser la visióque tant pertorbà a Filomena Ferrer des dels dos anys abans de la seva mort(1866) fins que aquesta va arribar: la visió de la fundació del Convent de Móra. LaVenerable era una monja mínima, i temia que això fos una temptació d'ostentitat oafany de protagonisme, que això xoqués contra els vots i la Regla; d'altra banda,mitjançant les visions, sabia que això era la voluntat del Senyor, sabia que elpoble necessitava aquest Convent i que ella era el barquer que ajudava a lesquatre jovenetes a creuar el riu exaltat, amb l'ajuda de Santa Teresa de Jesús.
És així, doncs, com comença a escriure les epístoles al Bisbe de la diòcesi i alPrior de Móra d'Ebre que engegarien la maquinària per a que el Convent i elTemple s'ubiquessin al poble de Móra d'Ebre. En aquestes cartes, la Venerable esmostra predisposada a tot sacrifici per dur a terme la feina que li encomanava Déu, un cop superades les pors a les que hem fet referència; així mateix va definint els continguts interns de la fundació:un convent on les religioses haurien de ser devotes del Sagrat Cor, i on la màxima fos estimar cada dia més aquestSagrat Cor; amb molts moments d'oració conjunta entre les integrants; donava el nom de dues de les germanes quel'acompanyarien en la tasca de la fundació; també va manifestar la necessitat de renovar certs punts de la Regla.
El 3 d'agost de 1868, prop de la seva mort, Filomena escriu al Prior de Móra d'Ebre:
"Pot, sí, la meva mort retardar l'obrai parar-la, però no desfer que aquesta sigui la voluntat de Déu; perquè en mi sol la mort farà oblidar-me d'això, però elsentir la menor llàstima de no poder-ho dur a terme jo mateixa, en veritat li dic que no la sento, doncs ningun desig vanéixer al meu cor de cosa similar, abans ben perdia el Senyor em lliurés d'això, malgrat ho vaig manifestar que era el quevaig prometre al meu Déu amb gran pena i sentiment."
(llògicament, quan diu que accepta l'encàrrec amb pena isentiment es refereix a la lluita interna que tingué per distingir si aquesta visió era una temptació de primacia o laVoluntat).
Va morir el 13 d'agost de 1868 a l'edat de 27 anys, després d'una llarguíssima fase terminal de malaltia tuberculosa on eldolor i la febre alta foren constants. A la seva mort, gaudia de gran fama de santedat dintre i fora del Convent de Valls. El1972 es traslladen les restes de la Venerable Sor Filomena, des del Cementiri Municipal de Valls a l'església delMonestir, on es conserven actualment, a un costat del presbiteri, als peus del Cor de Jesús.

El Convent i el Temple expiatori de Móra d'Ebre.
La fundació de Móra d'Ebre es va portar a terme 26 anysdesprés de la seva mort, complint-se la seva profecia. SorFilomena va ser la inspiradora, la impulsora i va promoure ambla seva oració i la seva pròpia vida aquesta obra. Qui va heretarel lideratge de la fundació va ser seva germana, Manuela, quetambé estava ingressada al Monestir de Valls. El convent i eltemple es finançà, en part, amb la voluntat popular. MagdalenaGrau i de Gras i el seu cunyat, el Comte de Samitier, van donarel solar edificable, un ampli hort situat al darrere, diners i materialper a la construcció. El Bisbe Francesc Aznar i Pueyo obrí unasubscripció amb una aportació inicial molt important; també hicol·laboraren canonges de la catedral, altres estamentseclesiàstics i fidels, entre els quals es trobaven el pare i els germans de la Venerable. La primera pedra escol·locà el 18 de novembre de 1883 amb un solemne acte al qual acudí el Bisbe, així com múltiplespersonalitats i molts fidels. En aquesta primera pedra s'hi troba protegit: l'acta firmada pel Bisbe, per totes lesautoritats i també per F. Ferrer, pare de la Venerable, monedes del Sagrat Cor, de la Corona Reial, i articlesdocumentals de la premsa de l'època referents a la fundació. A l'acte es llegí el telegrama amb la benedicciódel Papa. Dirigí el discurs Manuel Domingo Sol, fundador de la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesansdel Sagrat Cor de Jesús, el qual es referí a Filomena Ferrer com la "glòria de la seva Orde, estrella refulgentde Catalunya, timbre d'honor per a l'Església Catòlica". El monestir es construí en 11 anys. El 5 d'octubre de1894 entraven les set monges mínimes, tres d'elles de Móra d'Ebre, acompanyades des del monestir de Valls,on estaven, pel Vicari General de la Arxidiòcesi de Tarragona i nou sacerdots. Va ser un gran dia de festa aMóra d'Ebre. El 5 de juny de 1925 s'inaugurava el Temple annex, centre de la vida mínima, contemplativa ireparadora, era el primer Temple Expiatori de tota Espanya, la seva finalitat: prestar un servei a total'Església, per a Espanya, per a Catalunya, per a Móra d'Ebre, per a la humanitat sencera: vida d'amor, missiód'amor, missatge d'amor,... el Sagrat Cor, el missatge reparador de la Venerable.

El procés de beatificació.
La seva causa de beatificació s'introdueix el 1880, i el 1887 el Procés va ser enviat a Roma. El 1889 essol·licità al Papa el títol de Venerable, que li va ser concedit el 10 de juny de 1891 per Lleó XIII. El 7 desetembre de 1989, el Sant Pare Juan Pau II, donava el Decret d'Aprovació de Virtuts Heroiques de laVenerable Sor Filomena de Santa Coloma. Un Decret de les Virtuts Heroiques és un judici emès per laCongregació de les Causes dels Sants que decreta que un Servidor de Déu va viure una vida en profundaunió amb Ell i fidel als ensenyaments de la doctrina de l'Església. És un testimoniatge de virtuositat. El Decretés oficial quan és acceptat pel Papa. Quan és combinat amb aprovació d'un miracle per intercessió delServidor de Déu, els requisits per a la beatificació han estat completats.

Bibliografia
Filomena Ferrer, cueste lo que cueste!...
p.a. Bellantonio

Editat pel Convent de Germanes Mínimes de Valls - 1977

Textos autobiogràfics
Filomena Ferrer

LA VENERABLE SOR FILOMENA FERRER, VISITANT MÓRA D'EBRE:
- Casa dels Ferrer, placa (Carrer de la Vila nº7).
- Convent de les Germanes Mínimes (Plaça de la Venerable Sor Filomena Ferrer).
- Temple expiatori (Plaça de la Venerable Sor Filomena Ferrer).